Jueves [Catalan translation]

Si fos més bonica i una mica més llesta,

si fos especial, si fos de revista,

tindria el valor de creuar el vagó

i preguntar-te qui ets.

T’asseus davant meu i ni t’imagines

que duc per tu la meva faldilla més bonica

i al veure’t fer un badall al vidre

s’inunden les meves pupil•les.

De sobte em mires,

et miro i sospires.

Jo tanco els ulls,

tu apartes la vista.

Respiro amb prou feines,

em faig petiteta

i em poso a tremolar.

I així passen els dies de dilluns a divendres

com les orenetes del poema de Bécquer,

d’estació a estació cara a cara tu i jo;

aquí ve el silenci.

De sobte em mires,

et miro i sospires.

Jo tanco els ulls,

tu apartes la vista.

Respiro amb prou feines,

em faig petiteta

i em poso a tremolar.

Llavors succeeix, es desperten el meus llavis,

quequejant pronuncien el teu nom.

Suposo que penses: „Quina noia més ximple!”

i em vull morir.

Però el temps s’atura

i t’apropes i dius:

„Jo no et conec i ja et trobava a faltar;

cada matí rebutjo el directe i trio aquest tren”.

I arribem ja… La meva vida ha canviat:

és un dia especial, aquest 11 de març.

Em prens la mà, arribem a un túnel

que apaga la llum.

Trobo la teva cara

gràcies a les meves mans.

Em torno valenta

i et faig un petó als llavis.

Dius que m’estimes

i jo et regalo l’últim alè del meu cor.