Per cantar les jotes noves
i escoltar-les, senyores;
per a cantar-les bones
i que amb gràcia sonen,
demane atenció i silenci.
Isi callar no pogueren
¡sant gregori, m'encomane!
Per l'assedegat aigua,
per al nu un parrac,
i a l'enveja un colp al cap.
Per al famolenc una mida
generosa, ai, de blat.
Canyella dus als llavis,
i un fibló a la galta.
Nafres que no curaren,
les curarem amb paciència.
I mel i canyella en branca.
Com que no sóc jovençana,
doneu-me most a la gana.
Ja no li tinc paor
a l'escalfor a la panxa.
Coloraines a la cara
ja no lo tinc paüra,
desvergonya no me-n manca.
Allà va la despedida,
i estes jotes s'acaben.
Les guitarres ja cansades,
aiguardent em demanen
i volen que el ball s'acabe.
Si, estes jotes s'acaben
però ací no acaba el dia.