Enveja cara lletja
li deien quan la veien.
I ella beixava el rostre
caminava depresa.
Enveja amb ulls d'ametlla
amrga, com sol ser ella.
Enveja amb ulls d'ametlla
i llàgrimes com fruita seca.
Enveja no dorm inquieta,
no aprofita el que menja.
Enveja sense esperança
veu passar la fe i tremola.
No pot amagar-se, més,
cap d'agulla es la llàgrima poruga
que aguaita a l'ull
perquè es veu al mirall,
el que ningú no vol mirar.
Voldries llevar-te el mocador
dur el cabellam al vol,
treuret dels peus les calces,
posar-los al sol.
Enveja amb sang, que ho sé,
no t'amagues més.
Besam, anunia, pren la meua mel
relletjeta! Et riuràs,
tant o no si ho vols.