José Carreras - Rosó [Pel teu amor]

Amb la llum del teu mirar

has omplert la meva vida;

si em poguessis estimar,

ma il·lusió fora complida!

I viuria tan content

que, en mon rostre, s'hi veuria

la llum de l'agraïment

i, a tothora, et cantaria

una cançó pels teus ulls

que jo mateix et faria...

Una cançó pels teus ulls

perquè, enmig de tants esculls,

ells fossin la meva guia!

Rosó... Rosó...

Llum de la meva vida!

Rosó... Rosó...

No desfacis ma il·lusió!

Presoner en tots moments

de la teva veu tan clara,

que allunya els mals pensaments

i la bondat sols empara,

perquè és fresca i és suau

i és un doll de poesia

i s'assembla al cel blau

que al cor ens dóna alegria.

Doncs ja que em tens presoner

un dia i un altre dia;

i jo m'hi trobo tan bé...

Roser, la meva Roser,

vulgues fer-me companyia!

Rosó... Rosó...

Llum de la meva vida!

Rosó... Rosó...

No desfacis ma il·lusió!