Amb la llum del teu mirar
has omplert la meva vida;
si em poguessis estimar,
ma il·lusió fora complida!
I viuria tan content
que, en mon rostre, s'hi veuria
la llum de l'agraïment
i, a tothora, et cantaria
una cançó pels teus ulls
que jo mateix et faria...
Una cançó pels teus ulls
perquè, enmig de tants esculls,
ells fossin la meva guia!
Rosó... Rosó...
Llum de la meva vida!
Rosó... Rosó...
No desfacis ma il·lusió!
Presoner en tots moments
de la teva veu tan clara,
que allunya els mals pensaments
i la bondat sols empara,
perquè és fresca i és suau
i és un doll de poesia
i s'assembla al cel blau
que al cor ens dóna alegria.
Doncs ja que em tens presoner
un dia i un altre dia;
i jo m'hi trobo tan bé...
Roser, la meva Roser,
vulgues fer-me companyia!
Rosó... Rosó...
Llum de la meva vida!
Rosó... Rosó...
No desfacis ma il·lusió!