Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s´allunya
d´enyorança es mor.
Hermosa vall, bressol de ma infantessa,
blanc Pirineu
marges i rius, ermita als cels suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau,
Jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!
Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,
no us veuré més!
oh! si al fossar on jau ma dolça mare,
jo el llit tingués!
Oh mariners, el vent que me´n desterra
que em fa sofrir!
Estic malalt, mes ai! tornau-me a terra
jo hi vull morir!
Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s´allunya
d´enyorança es mor.