Jordi Savall - Quant ay lo mon consirat

Quant ay lo mon consirat,

Tot l’als es nient mas Deu,

Et, come be·m son apensat,

Lo comyat es forment greu.

E car nos em de greus peccatz

Carregats, si u enquerem,

Podra·ns esser perdonat

Can senyor tal avem

Cui plad merce pus que platz,

Car n’es axi acustumatz.

Aytal senyor devem tembre e honrar,

Qui per nos totz se volc tant humiliar

Can trames l’angel seu per la dona saludar

E·l plac en ela entrar.

Quan ço fon fayt per nos altres a salvar

En la crotz lo seu sang volc escampar,

E apres la seu mort al terç yorn ressucitar

Que·ns pogues tots deliurar.

Al quarte dia volc el cel puyar

E·l cinquante Sent Spirit envisar

Per ço qui s’enflames e poguessen preicar

La fe, per nos a salvar.

Apres la fi del mon venra per jutyar

Los bons e·ls mals, segons lur just cobrar,

Gosar do e trobar, car axi cove a far

Per dretura a salvar.

Hon preyarem tots ensims lo creador

Que·ns do s’amor e·ns gart de mal e d’error.