Quant ay lo mon consirat,
Tot l’als es nient mas Deu,
Et, come be·m son apensat,
Lo comyat es forment greu.
E car nos em de greus peccatz
Carregats, si u enquerem,
Podra·ns esser perdonat
Can senyor tal avem
Cui plad merce pus que platz,
Car n’es axi acustumatz.
Aytal senyor devem tembre e honrar,
Qui per nos totz se volc tant humiliar
Can trames l’angel seu per la dona saludar
E·l plac en ela entrar.
Quan ço fon fayt per nos altres a salvar
En la crotz lo seu sang volc escampar,
E apres la seu mort al terç yorn ressucitar
Que·ns pogues tots deliurar.
Al quarte dia volc el cel puyar
E·l cinquante Sent Spirit envisar
Per ço qui s’enflames e poguessen preicar
La fe, per nos a salvar.
Apres la fi del mon venra per jutyar
Los bons e·ls mals, segons lur just cobrar,
Gosar do e trobar, car axi cove a far
Per dretura a salvar.
Hon preyarem tots ensims lo creador
Que·ns do s’amor e·ns gart de mal e d’error.