Jo vinc des de sempre a la costa
Buscant una resposta
Però jo mai ho he explicat
Em dius “pensa en fer més accions bones”
Però veig el ball de les ones
Que em porta tranquil·litat
Pels retorns que he fet, pels camins traçats
Estarà aquest indret en el pròxim pas
Són secrets del lloc d'on jo sempre sóc
No puc però vull tant
Sento a dins la veu de l'horitzó, diu així:
“Vine al meu món”
Però va fins on?
Si el vent salat bufa i el mar s'obre per fi
Hi aniré jo
Per saber quant de lluny es troba el horitzó.
Tots ells semblen molt més que feliços
L'illa és plena de somrisos
Tot aquí és excel·lent
I bo, la vida és ordinària
Aquí la sort és diària
I els pertanyo per aquest moment.
Aviat em tindreu per ser un cap fort
Us n'orgullareu i em darà confort
De sobte una veu plora “no ets això”
Però què vols de mi?
Veig el sol reflectint en el mar cristal·lí
Vull veure el món
Però va fins on?
Ara el meu desig tan incomprensible crema en mi
Veure el teu món
Del escull i enllà és el que vull ja
I a dins la veu del horitzó crida així:
“Vine al meu món”
Però va fins on?
Ara el vent salat bufa i el mar es obre per fi
Oceà, respon
Jo vaig fins on?