Digueu-me vosaltres, amics confidents,
si heu vist aquell home qui és vell com el temps.
Qui diu que ens espia, qui diu que vindrà...
Qui diu que ens estima, qui diu que és germà...
Jo l'he vist de matí: caminava...
Jo l'he vist travessant la muntanya.
Buscarem pels camins,
buscarem bosc endins
el senyal del seu pas
o bé, el gest del seu braç!
Jo l'he vist pels carrers, quan passava...
Jo l'he vist i ningú se'l mirava.
I direm que no hi és,
i anirem pels carrers
decebuts i cansats
dels combats...
I és aquí i és allí, a la terra i al mar:
a l'amor, a l'enyor, a l'atzar...
Jo l'he vist quan la tarda fugia...
Jo l'he vist sense cap companyia.
Uns instant m'ha mirat,
els meus ulls he abaixat
car jo sóc com tothom:
tinc por del seu Nom!