Benvolguts pares, me'n vaig.
Us estimo, però me'n vaig.
Ja no tindreu cap més fill
aquest vespre.
No fujo pas, emprenc el vol.
Enteneu-me, emprenc el vol.
Sense fum, sense alcohol.
Emprenc el vol, emprenc el vol.
Ella m'observava ahir,
neguitosa, alterada, la mare.
Com si ho sentís.
De fet, ja en sospitava.
Escoltava.
Vaig dir que estava bé.
Feia un aire serè.
Ella feia com si res.
I el pare indefens
ha somrigut.
No tornis pas.
Allunya't una mica més.
Hi ha una estació i una altra.
I finalment l'Atlàntic.
Benvolguts pares, me'n vaig.
Us estimo, però me'n vaig.
Ja no tindreu cap més fill
aquest vespre.
No fujo pas, emprenc el vol.
Enteneu-me, emprenc el vol.
Sense fum, sense alcohol.
Emprenc el vol, emprenc el vol.
Em pregunto pel camí
si els pares s'imaginen
que les meves llàgrimes han vessat
les meves promeses i les ganes d'avançar.
Tan sols creuré en la vida
tot allò que se m'ha promès,
per què, on i com.
En aquest tren que s'allunya
cada instant.
Que estranya que és aquesta gàbia
que m'estreny el pit.
Ja no puc respirar,
això m'impedeix de cantar.
Benvolguts pares, me'n vaig.
Us estimo, però me'n vaig.
Ja no tindreu cap més fill
aquest vespre.
No fujo pas, emprenc el vol.
Enteneu-me, emprenc el vol.
Sense fum, sense alcohol.
Emprenc el vol, emprenc el vol.
La la la la la la
La la la la la la
La la la la la la
Emprenc el vol.
Emprenc el vol.