No sé pas què t'explica la vida,
tots els matins apuja la febre.
He nascut dins d'una tassa de cafè,
un pou de gingebre dins una tetera.
M'agrada la tempesta, la gran marea,
m'encanta la tempesta i no pas la guerra,
M'agrada quan tot peta, quan tot explota,
però no netejar-me les ulleres.
No puc estar-me quieta,
salto per tot arreu (per tot arreu, per tot arreu)
Tinc idees que fan bombolles
plenes de projectes, en majúscules.
Fins i tot quan dormo, sota el coixí,
m'assalten per despertar-me.
No sé pas com eixugar-ho tot,
aquesta inundació de llum.
és més, m'encanta ofegar-me,
com més m'inundo, més aire tinc.
Mai no en tinc prou,
podria empassar-me el mar.
Mai no en tinc prou,
tinc més de set cossos a satisfer.
No puc estar-me quieta,
salto per tot arreu (per tot arreu, per tot arreu)
Tinc idees que fan bombolles
plenes de projectes, en majúscules.
Fins i tot quan dormo, estic potes enlaire
i els meus somnis em vessen per tot arreu.
En vols? (x7)
No serveix de res aixecar-se
al matí sens estar alerta.
No serveix de res viure una mica
dins el mirall de viure en pena.
Tinc garanties per poder fugir,
tinc sobredosi de vitamines.
He nascut dins d'una tassa de cafè,
dins un pot ple d'spirulina.
No puc estar-me quieta,
salto per tot arreu (per tot arreu, per tot arreu)
Tinc idees que fan bombolles
plenes de projectes, en majúscules.
fins i tot quan dormo, tot s'amuntega.
No puc estar-me quieta,
salto per tot arreu (per tot arreu, per tot arreu)
Omplo el dipòsit d'idees en majúscules
que fan bombolles al coixí.
Fins i tot quan dormo, estic ben emocionada,
grinyolen, vibren al meu matalàs.
En vols?
En tinc per a tu!