Desviar els rius, carregar pesos,
Travessar els mars; jo sabria fer-ho...
Desafiar les màquines, fúmer-se'n de les lleis...
Els llamps divins: no em fan esfereir pas!
Sé com rebre un cop, donar-lo també.
Reblar els claus: d'això n'he après.
No sóc pas una víctima, no sóc pas una coloma
i, perquè em facin mal, cal que jo caigui.
Conec els Hiverns, conec el fred
però la vida sense tu... No sé pas...
He conegut el silenci per molt de temps;
en conec la violència, el seu gust de sang.
Còleres vermelles, foscos dolors.
Conec aquestes guerres: no em fan pas por.
Sé defensar-me: he après bé com!
No en som pas, de gent tendra, per ací.
Conec els Hiverns, conec el fred
però la vida sense tu... No sé pas...
Lluita rere lluita, cada cop pitjor.
Cada minut, he cregut agafar-lo...
Voldria aprendre jorn rere jorn,
però qui mana sobre els nostres amors?
Conec els Hiverns, conec el fred
però la vida sense tu... No sé pas...
No sé pas...
No sé pas...