No aconsegueixo
dir "adéu"
amb els ulls als ulls.
A la foscor,
sense la teva mirada,
ho sabria potser millor.
No em tinguis ràbia
si et semblo covard
per tot el que faig malbé.
De vegades em dic
que és per por de ser feliç.
No sé parlar d’amor,
no sé demanar perdó.
Sempre tinc por de ser per sota
del que havies esperat de mi
i de t’haver decebuda.
Entre nosaltres sempre s’haurà
de no enganyar, no dir mentides.
No.
Però dins teu sabries
dir-me a la cara
que ja no m’estimes?
No aconsegueixo anar-me’n,
a dir-me que això no seria pas millor.
No puc baixar els braços
i encara menys baixar els ulls.
No em tinguis ràbia,
si em falta coratge,
si somio d’un altre viatge,
si cada cop tot el que faig és fugir.
No sé parlar d’amor,
no sé demanar perdó.
Sempre tinc por de ser per sota
del que havies esperat de mi
i de t’haver decebuda.
Entre nosaltres s’haurà sempre
de no enganyar, no dir mentides.
No.
Però dins teu sabries
dir-me a la cara
que ja no m’estimes?