Ja no canto aquella cançó,
et vas endur el meu futur amb tu
com si jo fos un passat qualsevol,
et vas endur la carretera i el camí
on jo volia perdre'm.
Vam tenir el temps i els secrets,
vam tenir món a la mà,
vam desafiar les pors,
vam tenir la mateixa cançó.
I em vaig aixecar a poc a poc
i a cada passa vaig sentir el terra,
em vaig deslliurar d'aquesta abraçada i vaig aprendre a caminar
i ara ja no canto aquella cançó.
Vam ser pell amb pell,
fets de parts iguals,
però en aquesta habitació en silenci
ja no t'esperaré més.
Vas deixar un món buit
darrere una porta tancada,
la mà plena de somnis,
l'altra mà plena de no-res.
I em vaig aixecar a poc a poc
i a cada passa vaig sentir el terra,
em vaig deslliurar d'aquesta abraçada i vaig aprendre a caminar
i ara ja no canto aquella cançó.