Es diu que més enllà dels mars,
Allí sota el cel clar,
Existeix una ciutat, a l’estada encantada.
I sota els grans arbres negres,
Cada tarda,
Cap a ella se n’en va tota la meva esperança.
Tinc dos amors,
El meu país i París.
Per ells sempre
El meu cor està encantat.
Manhattan és bella,
Però què guanyo negant-ho?
Això que m’encisa, és París
és París tot sincer
Veure’l un dia
és el meu somni bonic.
Tinc dos amors,
Mi país i París
Manhattan és bella,
Però què guanyo negant-ho?
Això que m’encisa, és París
és París tot sincer
Veure’l un dia
és el meu somni bonic.
Tinc dos amors,
Mi país i París