Doncs és això al que al•ludies
quan vas dir que estaves esgotada.
I ara és hora per construir des del fons del forat
fins a dalt de tot.
No m’impedeixis
de fer les meves maletes i dar un ajornament a l’acadèmia.
No vull mai decebre’t,
no vull deixar mai aquest poble,
perquè després de tot
aquesta ciutat no dorm mai durant la nit.
És hora de començar, oi?
Torno una mica més gran, però he d’admetre
que sóc el que he estat sempre.
No entens de debò
que no canviaré mai el que sóc?
Doncs és allà que vas caure
i on em vas deixar per vendre-ho tot.
El camí cap al cel passa per milles d’un infern nuvolós
fins a dalt de tot.
No mires enrere
mentre tornes a la pobresa i dones un ajornament a les comoditats.
No vull mai decebre’t,
no vull deixar mai aquest poble,
perquè després de tot
aquesta ciutat no dorm mai durant la nit.
És hora de començar, oi?
Torno una mica més gran, però he d’admetre
que sóc el que he estat sempre.
No entens de debò
que no canviaré mai el que sóc?
És hora de començar, oi?
Torno una mica més gran, però he d’admetre
que sóc el que he estat sempre.
No entens de debò
que no canviaré mai el que sóc?
Aquest camí mai no va semblar tan solitari.
Aquesta casa no es crema lentament,
a cendres, a cendres.
És hora de començar, oi?
Torno una mica més gran, però he d’admetre
que sóc el que he estat sempre.
No entens de debò
que no canviaré mai el que sóc?
És hora de començar, oi?
Torno una mica més gran, però he d’admetre
que sóc el que he estat sempre.
No entens de debò
que no canviaré mai el que sóc?