El temps és com un somni
i ara, per un temps, ets meva.
Agafem-nos fort a aquest somni
que bombolleja i té gust de vi.
Qui sap (qui sap)
si això passa realment
o és tan sols una cosa de què somiem tots junts?
El que ara sembla un interludi,
podia ser el començament de l’amor.
Estimar-te
és un món estrany,
és molt més del que pot aguantar el meu cor.
Estimar-te
canvia el món sencer.
Estimant-te, no podria envellir mai.
No, no sap ningú
quan acabaria l’amor,
per això, fins llavors, dolça amiga...
El temps és com un somni
i ara, per un temps, ets meva.
Agafem-nos fort a aquest somni
que bombolleja i té gust de vi.
Qui sap (qui sap)
si això passa realment
o és tan sols una cosa de què somiem tots junts?
El que ara sembla un interludi,
podia ser el començament de l’amor.
El que ara sembla un interludi,
podia ser el començament de l’amor.
El que ara sembla un interludi,
podia ser el començament de l’amor.