Qui ens ho hagués dit que sentiríem l’olor de terra mullada.
Qui ens ho hagués dit que ens tornaríem insectes de marbre.
Hem escollit camins que no tenen destí.
Ens hem passat les hores repetint l’instint.
Repasso les cagades, dono les gràcies per tenir el que tinc.
Tinc por de no saber seguir.
Ens han prohibit les ombres a cada trepig.
Ens hem cosit a l’aigua clara de la nit.
Les bales que ens fan mal a fora, es tornen sordes quan venen de dins.
Qui ens ho hagués dit que sentiríem l’olor de terra mullada.
Qui ens ho hagués dit que ens tornaríem insectes de marbre. (x2)
Venim de naufragis, de vides salvatges.
Som papallones que volen pels marges.
Som les històries que no tenen llum fins que algú les recull.
Hem migrat dels carrers a les cases dels altres.
Som vulnerables i en fan propaganda.
Recorrem l’inabastable, ens tanquen els ulls.
Històries que no tenen llum
I ens tanquen els ulls
fins que algú les recull.
Venim d’utopies, de somnis que exploten.
El món s’ha trencat. Som precarietat.
Som una estampida de cossos tacats.
Qui ens ho hagués dit que sentiríem l’olor de terra mullada.
Qui ens ho hagués dit que ens tornaríem insectes de marbre. (x2)
Uoh!!
Na na na nana na narana, nara nanana
Na na na nana na narana, nara nanana (x infinit)
Na na na nana na narana, les coses són precioses
Na na na nana na narana, vistes des d’aquí.
Na na na nana na narana, les coses són precioses des d’aquí,
quan venen de dins.