Sovint, la pluja sap el nom
de la més íntima inquietud,
del més lleuger batec del cor,
de la més tènue incertitud...
I quan et canses de lluitar
i creus que seria millor morir,
deixar-ho tot i abandonar,
saps que aquest no és el camí:
Quan et cansis de lluitar...
[Tornada:]
Respira a fons
els aires de plena llibertat,
sigues només un ser humà
i aprèn de cada experiència.
I deixa obertes les finestres
del pensament
perquè t'arribi en un moment
una alenada de tendresa!
Sovint, la pluja sap el nom
de la més íntima inquietud,
del més lleuger batec del cor,
de la més tènue incertitud...
I quan et canses de lluitar
i creus que seria millor morir,
deixar-ho tot i abandonar,
saps que aquest no és el camí:
Quan et cansis de lluitar...
[Tornada:]
Respira a fons
els aires de plena llibertat,
sigues només un ser humà
i aprèn de cada experiència.
I deixa obertes les finestres
del pensament
perquè t'arribi en un moment
una alenada de tendresa!