Era tan bella... era tan bella
que la seva mirada encara em crema
com voldria poder-la oblidar
però s'apropa i no ho puc evitar...
Perquè quan parla amb els seus ulls
diu coses que no puc entendre,
i es nua poc a poc
i es converteix en la teva pell...
Cor
I jo no sé com viure
si ja no puc treure-la d'aquí,
què no donaria per besar-la
per abraçar-la un cop més...
i ja no vull deixar-la escapar
si és que la puc tornar a trobar,
no la puc perdre
perquè només és ella
inoblidable pel meu cor
inoblidable...
Va ser com un conte
va marxar com el vent,
a vegades em dic
que potser m'ho invento...
si almenys pogués
tenir una prova,
algun record de que vaig estar amb ella...
M'estic tornant una mica boig
de vegades em desperto
i sento aquí la meva pena,
que em xiuxiueja a l'orella
i em diu on ets... amor...
I jo no sé com viure
si ja no puc treure-la d'aquí,
què no donaria per besar-la
per abraçar-la un cop més...
i ja no vull deixar-la escapar
si és que la puc tornar a trobar,
no la puc perdre
perquè només és ella
inoblidable pel meu cor
inoblidable...
I jo no sé com viure
si ja no puc treure-la d'aquí,
què no donaria per besar-la
per abraçar-la un cop més...
i ja no vull deixar-la escapar
si és que la puc tornar a trobar,
no la puc perdre
perquè només és ella
inoblidable pel meu cor
inoblidable...