Si és qüestió de confessar
no sé pas fer-ne, de cafè,
i no n'entenc gens, de futbol.
Crec que algun cop he estat infidel,
jugo malament fins i tot al parxís
i mai en duc, de rellotge.
I per parlar amb franquesa,
ningú pensa en tu com ho faig jo,
encara i si se te'n fum...
Si és qüestió de confessar,
mai me'n vaig a dormir abans de les deu
ni em banyo els Diumenges.
Per dir la veritat, també
ploro un cop al mes,
sobretot quan fa fred.
Amb mi res n'és, de fàcil,
jo deus saber-ho:
em conèixes bé...
I sense tu tot és tan tediós!
El cel ja n'està tip, de veure
com la pluja cau
i cada dia que passa és un de més
semblant a l'ahir.
No trobo cap manera
d'oblidarte, car
continuar estimant-te és inevitable...
Sempre he sabut que és millor
quan hom ha de parlar de dos,
començar per si mateix...
Ja coneixeràs la situació:
aquí tot va pitjor,
mes com a mínim encara respiro.
No cal que ho diguis pas:
no tornaràs...
Et conec prou bé...
Ja cercaré què fer amb tu.
El cel ja n'està tip, de veure
com la pluja cau
i cada dia que passa és un de més
semblant a l'ahir.
No trobo cap manera
d'oblidarte, car
continuar estimant-te és inevitable...
Sempre he sabut que és millor
quan hom ha de parlar de dos,
començar per si mateix...