Potser t'estimo a tu
I ets només l'ala
Del meu isolament.
Potser només
Ets l'ombra d'una flama,
Els cims darrers,
Però sol quan desig.
La teva cala
I, al lluny, es perden
Horitzons amics...
I les conquilles,
A les altes platges,
Em diuen el teu nom
I els blaus oratges
Em porten l'esperança
Dels nous pics...
T'estimo a tu,
Illa perduda al cor
Dels oceans pregons!
Oblit del vent
Cap àncora, cap vela:
Tu solsament,
Cenyida pel mar,
Nevada d'or...