Il me dit que je suis belle [Catalan translation]

I quan el temps s'atipa

De només ésser mort,

Cap altre segon passa

A les vides plenes de monotonia.

Quan de pena a reguard,

De llàgrimes a «mai pus»...

Llavors, del despit a la desconfiança,

Hom apren a resignar-s'hi.

Venen les hores fosques

O tot pot iŀluminar-se, a la fi;

O, quan les vides no són pus que ombres,

Ens resten els somnis, per ser inventats.

Ell em diu que en sóc, de bella,

I que només m'esperava a mi!

Em diu que sóc aqueixa

Feta exactament pels seus braços.

Ell parla com un afalac

Amb mots que no existeixen pas;

De tostemps i de tendresa,

I jo no escolto més que sa veu...

De falòrnies i de bestieses

Que una mainada no creuria pas,

Però les nits son les meves esglésies

I, als meus somnis, jo hi crec!

Evitar els esguards, prendre aquest aire absent;

Aquell que té la gent als passeigs;

Aquell aire que les en ret, de transparents...

Aprendre a allunyar els ulls

Davant d'aquells qui s'estimen.

Evitar a tots aquells qui caminen ensems,

Aquells que es fan petons fins perdre l'alè.

Què en hi ha un, de vespre o moment

En que hom es diu: «Ja no són pas per mi,

Tots els mots gentils, les enrabiades...»

Mes, als meus somnis, jo hi tinc dret!

Ell em diu que en sóc, de bella,

I que només m'esperava a mi!

Em diu que sóc aqueixa

Feta exactament pels seus braços.

De falòrnies i de bestieses

Que una mainada no creuria pas,

Però les nits son les meves esglésies

I, als meus somnis, jo hi crec!

Ell em diu que sóc bella!

El veig corres cap a mi.

Les seves mans em freguen i m'arrosseguen:

És bonic, com al cinema!

Res de traïció, de penes:

Mon escenari no en vol pas!

Ell em diu que sóc una reina

I, pobre de mi, jo hi crec!

Mmm, pobre de mi, jo hi crec!