Digues-me què m’has portat,
pare meu,
digues-me què m’has portat.
"T’he portat
un sac ple d’experiència
perquè guiï la teva vida.
L'experiència sabrà
fer de tu el més potent rei".
No la vull,
no em serveix l’experiència;
pots llançar-la al fons del mar.
L’experiència que em portes
és un llibre lleig,
tot per oblidar.
Digues-me què m’has portat,
mare meva,
digues-me què m’has portat.
"T’he portat
un cistell carregat d'afecte
perquè ompli la teva vida.
El meu afecte, ja ho saps,
no sabrà deixar-te mai, rei meu".
No el vull,
no em serveix l’afecte;
pots llançar-lo al fons del mar.
Aquest afecte que em portes
és la meva creu,
la meva angoixa natural.
Digues-me què m’has portat,
bufó meu,
digues-me què m’has portat.
"T’he portat
un sac ple d’alegria
perquè alegri la teva vida.
L’alegria traurà
la tristesa que tens, rei meu".
No la vull,
no em serveix l’alegria;
pots llançar-la al fons del mar.
L’alegria que em portes,
és tan sols un truc
perquè pugui no pensar.
Digues-me què m’has portat,
vell servent,
digues-me què m’has portat.
"T’he portat
la misèria de la gent,
t’he portat el seu dolor.
T’he portat
la gran ràbia de la gent,
t’he portat el seu turment.
Fins i tot t’he portat
un bri d’esperança,
t’he portat un bri d’herba.
Vet aquí; ara, si vols,
pots fuetejar-me, rei meu".
Em prendré la teva misèria,
vell servent,
en faré la meva experiència.
Em prendré la teva gran ràbia,
vell servent,
en faré el meu únic afecte.
Em prendré la teva esperança,
vell servent,
en faré la meva alegria.