Il ciliegio [Catalan translation]

Ja era vell i fatigat

Per prendre-la amb mi

Però el vell jardiner

Renuncia com pot

A la seva última flor

Si l’hivern ve ja

Ja era vell i fatigat

Però la volguí per me

I el somriure amagat

de la gent acompanyà

el meu anar cap a casa

I l’hivern ve ja

Ella era la més bella

Que mai havia vist

Somreia entre les pestanyes

I el meu cor s’escalfava

Era la meva última flor

I l’hivern ve ja

Després, mentre que el meu cirerer

Al seu temps madurà

Ella vingué un matí

A demanar les fruites

«Deu tindre aquelles cireres

Perquè aviat tindré un fill»

Jo esguardava les seves galtes

Era més bella que mai

I sentia dins meu

Ja, créixer la ràbia:

«Demani al pare del teu fill

De recollir-les per a tu»

Somrient com sempre

Em voltà l’espatlla

I la veié al mig del prat

esguardar cap a l’arbre:

Era la meva última flor

I l’hivern ve ja

Fou la seva branca la més alta

que el cirerer inclinà

I el pare del seu fill

Així l’acontentà

I el pare del seu fill

Així l’acontentà

Ja era vell i fatigat

per prendre-la amb mi

Però el vell jardiner

Renuncia com pot

A l’última flor

Si l’hivern ve ja