Il cappello a sonagli [Catalan translation]

Mentre el bufó caminava:

El jardí immòbil restava;

Pregà la seva ànima

De posar-se a la seva finestra.

I els mussols començaren a cridar

quan l’ànima s’alçà, vestida de blau

La seva veu era assenyada a la idea

del seu pas tranquil i lleuger... tan lleuger.

Però la reina no volgué pas escoltar-ho;

S’envoltà dins la seva camisa de dormir,

El pesant finestró tirarà cap a ella

I la balda baixà.

I el seu cor pregà d'anar cap a ella,

Quan els mussols deixaren de cridar;

Dins un vestit rosat onejant

Cantà per ella enllà del llindar... enllà del llindar.

Era dolça la seva veu com el somni

d’aquesta cabellera onejant;

Però de la seva taula, prengué el palmito

I ho féu volar al llunyà. 

I llavors, el bufó pensà "tinc un gorro de cascavells"

Cap a ella ho manaré i llavors després, moriré... després moriré;

Quan el matí esdevingué blanc

Deixà el capell davant el seu pas.

I al seu pit ella ho posà

Sota el vel dels seus cabells,

Una cançó li cantaren els seus llavis

Fins que els estels creixin a l’aire.

Obri la seva porta i finestra,

La seva ànima i el seu cor, féu entrar... li féu entrar;

Aquest vermell vingué a la seva dreta

Aquest blau vingué a la seva sinistra. 

Feren un soroll com grills,

Una xerradissa suau i sàvia.

Els seus cabells eren tals una flor tancada encara

La quietud de l’amor era als seus peus... Era als seus peus.