Ja està aquí la Lluna
Mira que n'és de puta la vida i aquesta soletat.
No voldria perdre el teu tren
i saber el que és malgastar-te.
Podria agafar qualsevol autobús
per tal d'un petó més
però tinc el cor que em pesa
i ja no puc fer-ho igual.
Potser demà vulgui anar-me'n.
I potser també demà sigui la vida
i que demà, no existeixi el demà.
No sóc una nena.
No sóc aquell follet.
No sóc lluitadora.
No sóc el teu camí.
No sóc bona amant.
No sóc una flor,
ni un troç pa.
Només sóc aquesta cara d'idiota
Idiota per haver de recordar la darrera vegada
que vaig demanar-te el teu amor.
Idiota per penjar els teus petons amb un marc vermell
per si no tornem a veure'ns més.
Idiota per perdre'm per si te'n vas ara...
i llençar la teva confiança des del meu llit a aquesta finestra.
No veus què fàcil ha sigut per a mi
perdre-ho tot, en un moment.
Per la meva por a perdre (bis)
per la meva por a no controlar el vol.
No sóc una nena.
No sóc aquell follet.
No sóc lluitadora.
No sóc el teu camí.
No sóc bona amant.
No sóc una flor,
ni un troç pa.
Només sóc
aquesta cara d'idiota
idiota, aquesta cara d'idiota
no veus què fàcil ha sigut per a mi
perdre-ho tot en un moment.