La veu del vent,
duu el meu nom
el camp que va fins el meu món
atia la flama d'un foc desvetllat.
A tu és on jo vull tornar.
Sé que el camí és llarg,
però fins a tu és on vaig
on siguis jo ho sé hi arribaré.
Com un riu feréstec,
la terra del sol
com l'àguila plana
buscant el seu lloc.
Aquesta distància no et deixa somiar
ja no tinc espera
per tornar el teu costat.
Ja no estic segur
els meus camins son amb tu.
Igual és l'hora fosca ,
amb tu tindrà llum
Com un riu feréstec
brillant com el sol,
com l'àguila voles,
tu ets el meu món
he vist el crepuscle i he sentit la veritat:
és a tu a qui sempre he de tornar.