Em pregunten com estic
i si el meu amor és real,
i com sé que ho aconseguiré.
I ells, ells miren com arrufen el nas.
Els agradaria expulsar-me d'aquesta ciutat,
no m'hi volen aquí
perquè crec en tu.
M'ensenyen la porta,
em diuen que no torni més
perquè no sóc com els agradaria.
I jo marxo pel meu propi peu
a mil quilòmetres de casa,
però no em sento sol
perquè crec en tu.
Crec en tu fins i tot amb llàgrimes i riures,
crec en tu malgrat estar separats,
crec en tu fins i tot al dia següent.
Oh, quan la matinada s'apropa
oh, quan la nit desapareix,
oh, aquest sentiment és aquí encara al meu cor.
No deixis que marxi lluny,
mantingues-me on siguis,
on sempre em renovaré.
I el que m'has donat avui
val més del que jo puc pagar.
I tant hi fa el que diguin,
crec en tu.
Crec en tu quan l'hivern es torna estiu,
crec en tu quan el blanc es torna negre,
crec en tu malgrat estar en minoria,
oh, malgrat la terra pugui sacsejar-me,
oh, malgrat els meus amics m'abandonin,
oh, fins i tot això no em tiraria enrere.
No deixis que canviï de parer,
mantingues-me separat
dels plans que duen entre mans.
I jo, a mi no m'importa el dolor,
no m'importa que caigui un xàfec,
sé que ho suportaré
perquè crec en tu.