Vas ésser una au de passatge i no sé pas per quina raó
Van acostumar-me cada dia més a tu.
Tots dos vam inventar l'aventura de l'amor,
Vas omplir la meva vida i, després, vaig veure't marxar;
Sense dir-me adéu jo vaig veure't marxar...
Vull, a les teves mans obertes, cercar-hi el meu camí
I que te'n sentis, de dona, només amb mi.
Avui tinc desig de tu... Avui tinc desig de tu!
Vull apagar-hi, als teus llavis, la set de la meva ànima,
I descobrir l'amor ensems cada matí:
Avui tinc desig de tu... Avui tinc desig de tu!
No hi ha res pus trist que el silenci i el dol,
Res pus amarg que saber que vaig perdre't.
Avui cerco, dins la nit, el sò de la teva veu
I saber on t'amagues per omplir-te de mi...
Omplir-me de tu... Omplir-me de tu!
Vull, a les teves mans obertes, cercar-hi el meu camí
I que te'n sentis, de dona, només amb mi.
Avui tinc desig de tu... Avui tinc desig de tu!
Vull apagar-hi, als teus llavis, la set de la meva ànima,
I descobrir l'amor ensems cada matí:
Avui tinc desig de tu... Avui tinc desig de tu!