Quan el sol es posa a Horehronie
vull cantar, morir i viure.
Quan el sol es posa a Horehronie
voldria ser-hi, més a prop del cel.
Jec a la gespa i somnio,
no sé pas en què...
Dins l'oratge que m'amanyaga
quan el sol es pon.
Els arbres més bonics són a Horehronie;
confraria silenciosa que em diu «vine»
Sempre hi torno, ací, quan em sento trist(a).
Els arbres em diuen: «engega-ho tot a dida!».
Jec a la gespa i somnio,
no sé pas en què...
Dins l'oratge que m'amanyaga
quan el sol es pon.
Ah... Al·leluia...
Quan el sol es posa a Horehronie
allà, a la llunyania, la nostra campana sona.
Si cal que pateixi, llavors patiré:
un bon jorn, el dol s'esvairà a la fosca muntanya.
Jec a la gespa i somnio,
els meus ulls ploren en silenci...
Dins l'oratge que m'amanyaga
quan el sol es pon.
Jec a la gespa i somnio,
els meus ulls ploren en silenci...
Dins l'oratge que m'amanyaga
quan el sol es pon.
Els arbres més bonics són a Horehronie...