Tinc aquella imatge dels teus ulls
mirant la meva boca.
Tinc aquell record del primer petó;
va ser al cotxe... Te’n recordes o no?
No deixo de pensar en l’abraçada,
aquell dia, quan estaves glaçada.
Però res d’això en té cap, de sentit,
perquè has volgut canviar-ho tot de color...
I és que ho he donat tot per tu,
ho vaig deixar tot per tu i m’enganyes!
Jugues, em menteixes, em traeixes,
te’n vas i després desapareixes.
No entenc què vaig fer tan malament.
Encara penso els moments...
M’enganyaves,
seguia vivint entre mentides:
ja no estimaves la nostra vida.
Diuen que sóc diferent,
que no sóc el de sempre;
que no en resta res del jo d’abans,
que t’ho has emportat tot de mi.
M’has robat tot el meu bon humor,
m’has canviat la cara amb la teva traïció.
I et dic amb molt de dolor
que et dedico la cançó.
I és que ho he donat tot per tu,
ho vaig deixar tot per tu i m’enganyes!
Jugues, em menteixes, em traeixes,
te’n vas i després desapareixes.
No entenc què vaig fer tan malament.
Encara penso els moments...
M’enganyaves,
seguia vivint entre mentides:
ja no estimaves la nostra vida.
És la última cançó que escric
parlant de tu i jo:
No em demanis perdó!
I és que ho he donat tot per tu,
ho vaig deixar tot per tu i m’enganyes!
Jugues, em menteixes, em traeixes,
te’n vas i després desapareixes.
No entenc què vaig fer tan malament.
Encara penso els moments...
M’enganyaves,
seguia vivint entre mentides:
ja no estimaves la nostra vida.
I et dic amb molt de dolor
que s’acaba la cançó...