Per què portes a casa meva la brutícia a les soles de les sabates?
Estic parlant de les notícies i de les xafarderies i no de la pols del carrer.
Per què als colls de l’abric, a les cames dels pantalons i a totes les costures
et portes a casa les pors, el lament de les altres persones enlloc de roses?
Qui s’inclina davant a Moscou i qui és el llepacrestes d’Amèrica,
qui té el ceptre, qui té la corona – no m’importa gens.
No vull escoltar aquestes històries.
Anem al bosc, anem a la muntanya!
Amb tu em sento sempre còmoda,
et sento i t’abraço de manera siamesa, et sento i t’abraço, et sento i t’abraço.
Per què portes a casa meva la brutícia a les soles de les sabates?
Per què tens a la mà un ram de descontentament enlloc de roses?
No vull escoltar aquestes històries.
Anem al bosc, anem a la muntanya!
Amb tu em sento sempre còmoda,
et sento i t’abraço de manera siamesa.
No vull escoltar aquestes històries.
Anem al bosc, anem a la muntanya!
Amb tu em sento sempre còmoda,
et sento i t’abraço de manera siamesa, et sento i t’abraço, et sento i t’abraço.