Cinc del matí allà a Tijuana
Se sent un tret des d'una finestra
María mira cap al cel, ja hi està acostumada
És la banda sonora de cada matinada.
Una parella vivint a Nova York
Treballa a jornada completa, una altra quota, un altre ordinador
El seu temps es resumeix, amb temps que no consumeix
La banda sonora: és el so del seu rellotge.
Dotze de la nit al sud d'Europa
Posem que parlo de Madrid
La paraula crisi batejarà el matí
És la banda sonora de tant repetir.
(Tornada)
(Escolta!)
Si som fills, fills d'un mateix déu
Per què sempre cauen els mateixos, per qué? Escolta, diga-m'ho
Si som fills, fills d'un mateix déu
Per què els ulls s'ennuvolen?
Per què els ulls s'acostumen a tot aquest dolor?
(Som-hi!)
Sí, som, oh ohh oh ohhh
Sí, som, oh ohh oh ohhh
Sí, som, oh ohh oh ohhh
Sí, som, oh ohh
Ohhhh
São Paulo, set de la tarda
Cassoles en lloc de tambors inunden el carrer
João segueix a la seva, amb la seva feina
Fora sona la banda sonora dels seus dolors.
Luis, amb el món, porta una vida molt social
A la xarxa un milió d'amics,
Diu: no et poden fallar
Però a casa seva fa un mes
Que ningú creua el seu portal
La banda sonora: Solitària comunitat.
Un home camina pels carrer de Dakar
Es pregunta si una malaltia es pot orquestrar
Qui portarà la vacuna?
Moneda i canvi d'una fortuna
Una banda sonora que aviat s'oblidarà.
(Tornada)
(Escolta!)
Si som fills, fills d'un mateix déu
Per què sempre cauen els mateixos, per qué? Escolta, diga-m'ho
(Escolta!)
Si som fills, fills d'un mateix déu
Per què els ulls s'ennuvolen?
Per què els ulls s'acostumen a tot aquest dolor?
(Som-hi!)
Sí, som, oh ohh oh ohhh
Sí, som, oh ohh oh ohhh
Sí, som, oh ohh oh ohhh
Sí, som, oh ohh
Ohhhh
I ens demanen conviure, sense perdre el seny
Donar la mà amb soltesa als Tipus d'interès,
Acceptar la seva economia com animal de companyia
Córrer amb lligams sobre el seu món de paper
(Escolta-ho!)
Sí, som, oh ohh oh ohhh
Sí, som, oh ohh oh ohhh
Sí, som, oh ohh oh ohhh
Sí, som, oh ohh
Ohhhh