Òh, amor mèn, que non haria jo per tu
Per auer-te un segon, aluenhadi deth mon
E tot apròp de jo
Òh, amor mèn, coma er arriu Magdalena
Que se hon ena arena dera mar,
Voi hóner-me jo en tu.
I a amors que se tornen resistenti as damatges,
Coma eth vin que melhore damb es ans,
Atau creish çò que senti jo per tu.
I a amors que demoren er iuèrn e floregen
E enes nets dera tardor reverdegen
Tau coma er amor que senti jo per tu.
Òh, amor mèn, non desbremba dera mar
Qu'enes nets m’a vist plorar
Tanti arrebrembes de tu
Òh, amor mèn, non desbremba deth dia
Que separèc ena tua vida,
Dera prauba vida que me toquèc víuer
I a amors que se tornen resistenti as damatges,
Coma eth vin que melhore damb es ans,
Atau creish çò que senti jo per tu.
I a amors que semble que s'acaben e floregen
E enes nets dera tardor reverdegen
Tau coma er amor que senti jo per tu
Jo per tu... per tu... coma er amor que senti jo per tu.