Glòria,
manques a l’aire,
manques a una mà
que obra lentament,
manques a aquesta boca
que ja no vol menjar més.
I sempre aquesta història
que l’anomeno Glòria.
Glòria, als teus malucs
el matí surt el sol,
l’odi entra i l’amor surt
del nom Glòria.
Glòria,
manques a l’aire,
manques com la sal,
manques més que el sol.
Fons aquesta neu
que em sufoca el pit,
t’esperare, Glòria
Glòria, Glòria,
església de campanya, Glòria,
aigua al desert, Glòria
deixo el cor obert, Glòria.
Fuig sense fer soroll
del treball, del teu llit,
dels esglaons d’un altar,
t’espero, Glòria
———
Ah, ah Ah, ah
Glòria,
pels que encenen el dia
i en lloc de dormir
amb la memòria tornen
a una immersió a les roselles
en una terra lliure,
pels que respiren boira,
pels que respiren ràbia,
per mi que sense la Glòria.
amb tu nu al sofà
faig estels de cartró
pensant en la Glòria.
Glòria,
manques a l’aire,
manques com la sal,
manques més que el sol.
Fons aquesta neu
que em sufoca el pit,
t’esperare, Glòria
Glòria, Glòria,
església de campanya , Glòria,
aigua al desert, Glòria
deixo el cor obert, Glòria.
Fuig sense fer soroll
del treball, del teu llit,
dels esglaons d’un altar,
t’espero, Glòria