Giugno ’73 [Catalan translation]

La teva mare està molt emprenyada amb mi

perquè sóc casat i a més a més canto,

però canto bé i no sé si la teva mare

sigui igualment capaç d’avergonyir-se de mi.

La garsa que t’he regalat

és morta, la teva germana n’ha plorat;

aquell dia no tenien flors, llàstima,

aquell dia venien garses parlants.

I esperava que hauria ensenyat a la teva mare

a dir-me ‟Hola, com estàs?”;

en resum, no precisament a cantar,

per allò ja hi sóc jo, com saps.

Els meus amics són tots educats amb tu,

però vesteixen d’una manera una mica estranya;

m’aconselles de enviar-los a un sastre i em preguntes

‟Són ells, aquest vespre, els millors que tenim?”.

I ara rius i t’aboques una cullerada de mimosa

en l’embut d’un puny descordat.

Els meus amics t’han donat la mà,

els acompanyo, el seu viatge porta una mica més lluny.

I tu espera un amor més fidel;

el teu encenedor, saps, ja l’he regalat,

i igual aquells dos pèls d’elefant:

m’aturaven la sang,

els he donat a un transeünt.

Després, la resta ve sempre per si mateix,

els teus ‟Ajuda” seran encara salvats;

jo em dic a mi mateix: ha estat millor acomiadar-nos

que no haver-nos mai conegut.