Us explicaré
Abans de deixar-vos
La història d'un vilatge prop de Nàpols.
Érem quatre amics
De festa tots els Diumenges;
Tocàvem i cantàvem tota la nit.
En Giorgio a la guitarra,
En Sandro a la mandolina,
Jo dansava tot tocant el tabalet.
Mes, tots aquells qui hi venien
Era per escoltar
A aquell qui feia bategar tots els cors.
I quan arribava,
La gentada exclamava:
[Tornada:]
«Arriba en Gigi l'amorós!»
Trencacors,
Amb l'esguard de vellut
Com una carícia.
Gigi l'amorós –
Vencedor tostemps,
A cops sense cor,
Però mai sens tendresa.
Arreu, hi havia una festa quan ell cantava
«Zazà», «Luna caprese», «'O sole mio».
Gigi Giuseppe, però tothom li en deia Gigi l'amor. I les dones estaven boges per ell, totes! La dona del flequer, qui tancava sa botiga tots els Dimarts per anar... La dona del notari, qui era una santa i que mai abans li havia fet el salt al marit. I la vídua del coronel! La vídua del coronel qui ja no en duu pus, de dol, perquè a ell no li agradava pas el negre. Totes, us dic. Fins i tot jo, però jo... A en Gigi li pleia tantíssim la seva llibertat, fins el jorn quan...
Una rica americana
A cops de «t'estimo»
Li va proposar anar-se'n fins a Hollywood.
«Tu seràs el més bell
De tots els Carusos!»,
Li deia ella fins a perdre l'alè.
I vet ací que érem tots a l'estació,
Amb els nostres mocadors,
Els cors recats, dolguts per aquella partença.
Malgrat tot, sentíem orgull
De que travessés les nostres fronteres –
En Gigi se n'anava a conquerir Amèrica!
I quan ell va arribar,
Tota la vila hi era, enllà...
[Tornada:]
«Arriba en Gigi l'amorós!»
Trencacors,
Amb l'esguard de vellut
Com una carícia.
Gigi l'amorós –
Vencedor tostemps,
A cops sense cor,
Però mai sens tendresa.
I enllà, davant de la gernació, va cantar
«Zazà», «Luna caprese», «'O sole mio».
Gigi... Quan el tren va desaparèixer, vam tornar-nos-en a ca nostra. I a l'endemà, la vila ja no era pus la mateixa. La dona del flequer es va refusar a encendre el seu forn; la dona del notari, de la desesperació, va prendre diversos amants, i la vídua del coronel va tancar les seves persianes i va reprendre son dol per segona vegada. Sí, la vila havia canviat molt, i jo...
Els anys van passar –
Cinc Hiverns, cinc Estius.
«No news», eren «good news», hom ens havia dit.
Calia tenir-ne, de fortesa,
De valentia i de temps
Per aconseguir continuar sense ell.
I malgrat la seva absència
A la nit, dins el silenci,
Tot oblidant les nostres disfresses i instruments,
Hom sentia venir
Com um plor, un sospir
Del fons de la sala, aquesta melodia...
Trencacors,
Amb l'esguard de vellut
Com una carícia...
Gigi...
Gigi? Què hi ets tu enllà, a l'obaga? Espera! Deixa que et vegi! Però, plores! Plores, Gigi! No t'han anat bé les coses, oi? I doncs, i doncs de quina cosa poden saber-ne, els americans, fora del rock i del twist, eh? Però Gigi, què era el que creies? Esdevenir d'aquesta faisó en «Gigi l'americà»? I per contrari, no: tu ets en Giuseppe Fabrizio Luca Santini i tu ets napolità!
Escolta... En Giorgio ha agafat la guitarra. Guaita, en Sandro també hi és! Però... Tu no pots pas anar-te'n així! Aquí ets a ca teu! Aquí, tu hi ets el rei!
Què escoltes, Gigi? Els sents, Gigi? Són tots allà! Et deuen haver reconegut a l'estació! Canta, Gigi. Canta: és el teu públic! Canta per ells! Canta per mi, que mai he sabut com parlar-te. Sí, fes-ho... Bravo, Gigi! Canta! Bravo, Gigi!
Carmela! Carmela! Què ho saps, que en Gigi és arribat d'Amèrica?
Cesarina, Cesarina, baixa! En Gigi és arribat de Hollywood!
Però si t'ho estic dient, que n'és arribat! Baixa, no!
Vailet, vailet, corre i digues-li a l'oncle Gennaro que l'oncle Gigi és arribat de l'Amèrica!
[Tornada:]
Arriba en Gigi l'amorós –
trencacors,
amb l'esguard de vellut
com una carícia.
Gigi l'amorós –
vencedor a tostemps,
a cops sense cor,
però mai sens tendresa.
Arreu, hi havia una festa quan ell cantava
«Zazà», «Luna caprese», «'O sole mio».