Quants cops se'n diuen, de paraules
que voldries esborrar tot de sobte,
i sorgeixen barreres que mai cauen
ferint a qui t'estima, tal i com has fet tu.
Molts altres cops, els més grans amors
pateixen les penes d'aquestes errades;
i quants cops hi perdem tant
amb estúpides rancúnies, per acabar tots sols.
Gent com nosaltres, que ja no hi són pas, ensems;
però que com nosaltres, encara s'estimen.
Amors únics, però tan fràgrils...
Històries de debò i sense fi.
N'és molt, de difícil, perdonar
a qui t'ha fet plorar i sentir-te malament,
però sols en hi ha una, de vida, i la voldria amb tu;
amb tots els seus problemes, tot allò que hi ha...
Gent com nosaltres, que ja no hi són pas, ensems;
però que com nosaltres, encara s'estimen.
Amors únics, però tan fràgrils...
Històries de debò que fan mal.
A tots aquells que creuen en l'amor
mes sovint, com nosaltres, són persones soles;
al cor, ens hi pesen els records i les esgarrifances...
Gent com nosaltres, que encara somnia.
La llunyania és pitjor que una malaltia
quan estimes a algú que no hi és pas.
En nom de l'amor, no te'n desfacis
doncs algú en morirà si no et retroba.
Gent com nosaltres, que ja no hi són pas, ensems;
però que com nosaltres, encara s'estimen.
Amors únics, però tan fràgrils...
Històries de debò que fan mal.
A tots aquells que creuen en l'amor
mes sovint, com nosaltres, són persones soles;
al cor, ens hi pesen els records i les esgarrifances...
Gent com nosaltres, que encara somnia.