Vas ser tu,
Tenir-te va ser una foto teva a la meva cartera,
un petó i veure't empetitir per la carretera.
Allò teu va ser la intermitència i la malenconia,
allò meu va ser acceptar-ho tot perqué t'estimava.
Veure't arribar va ser llum, veure't marxar un blues.
Vas ser tu,
no cal dir que sobra dir tantes coses,
o aprens a estimar l'espina o no acceptes les roses.
Mai et vaig dir una mentida o et vaig inventar un xantatge,
el núvols grisos també formen part del paisatge.
I no em vegis així, si hi va haver un culpable...
Vas ser tu.
(Cor)
Que fàcil va ser tocar el cel la primera vegada,
quan els petons van ser el motor d'arrancada,
que va encendre el llum que avui desapareix.
Així es disfressa l'amor per a la seva conveniència,
acceptant tot sense fer preguntes,
i deixant al temps l'estocada de la mort.
Res més a dir,
només queda insistir...
Digues-ho...
Vas ser tu,
el llum de neó del barri sap que estic tan cansada,
m'ha vist caminar descalça a la matinada.
Estic al mig del que sóc i del que tu voldries,
volent despertar pensant com no voldria.
I no em vegis així, si hi va haver un culpable...
Vas ser tu.
(Cor)
Que fàcil va ser tocar el cel la primera vegada,
quan els petons van ser el motor d'arrancada,
que va encendre el llum que avui desapareix.
Així es disfressa l'amor per a la seva conveniència,
acceptant tot sense fer preguntes,
i deixant al temps l'estocada de la mort.
Res més a dir,
només queda insistir...
(Cor)
Que fàcil va ser tocar el cel la primera vegada,
quan els petons van ser el motor d'arrancada,
que va encendre el llum que avui desapareix.
Així es disfressa l'amor per a la seva conveniència,
acceptant tot sense fer preguntes,
i deixant al temps l'estocada de la mort.
Res més a dir,
només queda insistir...
Vas ser tu.