Et parlo del rebombori
que s'aixeca dins la meva ànima,
quan aparèixes a la finestra de ma intimitat.
Et parlo d'aquell sospir
qui m'omple de somnis
i fa que li prengui, al cel, tot el seu esplendor.
No sé pas si és por o és amor:
Por de perdre't...
Oh amor, omple'm de la teva llum!
[Tornada:]
Voldria tenir la certesa,
de que els dubtes mai sorgiran,
de que el futur serà nostre,
que tu i jo serem ensems a tostemps.
No en vull pas, de fantasies,
deixondar i veure que tot és un somni.
Aquella flama que tu i jo vem encendre,
vull que esdevingui com el foc etern...
Com el foc etern…
No, no...
Et parlo d'aquell esguard
que il·lumina el meu món
i que fa que vegis, dins la tristor, la felicitat.
Et parlo d'aquella batalla
que he perdut dins el meu cap
i que ha fet de tu el nou amo del meu cor.
A qui sempre he volgut protegir,
qui s'ha rendit davant la teva dolça innocència.
[Tornada:]
Voldria tenir la certesa,
de que els dubtes mai sorgiran,
de que el futur serà nostre,
que tu i jo serem ensems a tostemps.
No en vull pas, de fantasies,
deixondar i veure que tot és un somni.
Aquella flama que tu i jo vem encendre,
vull que esdevingui com el foc etern...
No vull que hi pensis pas, en mi;
ni tant sols vull que em percebis.
Solsament vull que em sentis
i que no et penedeixis pas d'haver estat amb mi
de veure la vida junts, agafats de la mà;
la vida que faré córrer per les teves venes
com el foc etern...
Com el foc etern...
Et parlo d'aquell esguard
que il·lumina el meu món
quan aparèixes a la finestra de ma intimitat.