Diu la genti que Franziska estraca és de pregàrias
tota nit a la finestra agualda el te’ senyals
és matí qui lo cortella i gran és la montanya
i la sua dolor més talla més de una llama, una llama de Espanya
Tu banditi sense lluna, sense estrelles, sense fultuna
esta nit ti romiràs amb al tou rosari lligat amb al tou fusil
Tu banditi sense lluna, sense estrelles, sense fultuna
esta nit ti romiràs amb al tou rosari lligat amb al tou fusil
Diu la genti que Franziska estraca és de danças
amb a un home sense risa i sense confianças
tota nit a la finestra dos ulls hi fati dutxos
que te siguin en l’orquestra, en darrer del palco come dos cutxos
Mariner de la foresta sense somni, sense cançons
sense un bucó de poltar en casa o una reda de il·lusions
Mariner de la foresta sense somni, sense cançons
sense un bucó de poltar en casa o una reda de il·lusions
Diu la genti que Franziska estraca és de estar en posa
pe’ un pintor que no la mira i que no se ra gosa
Somniu, somniu del cor meu que dels ulls va a la marina
i ha una llàgrima amagara que disenyarla é’ una ruina
Tu banditi sense lluna, sense estrelles, sense fultuna
esta nit ti romiràs amb al tou rosari lligat amb al tou fusil
Tu banditi sense lluna, sense estrelles, sense fultuna
esta nit ti romiràs amb al tou rosari lligat amb al tou fusil
Diu la genti que Franziska no canta més pa'llaras
tan de l’ùltima gialmana veurà de cup casara
l’altru día un altru home li ha somrís nel carrer
no sapeva el que costava i certament era un forister
Mariner de la foresta sense somni, sense cançons
sense un bucó de poltar en casa o una reda de il·lusions
Mariner de la foresta sense somni, sense cançons
sense un bucó de poltar en casa o una reda de il·lusions