Foja - Domingo

Ascì 'e dummeneca pe' 'sti scese

'a tutt' 'e vasce è addore 'e genovese

Senza 'na nuvola e senza pise

Purtune spalancate 'e tutt'e chiese

'o tiempo s'è arrubbato n'atu mese

E nun sì asciuto manco pe' 'e spese

Carene 'e criature e rirene

Pazzeano cu 'nfaccia 'o sole

Felici pe' 'a jurnata 'e festa

E tutt' 'a vita che lle resta

Lassame turnà pe' 'nu memento

Dint'o penziero ca nun da' turmiento

Quanne ce bastava poco pe' ce truvà

Famme arricurdà ca è cosa 'e niente

Ca ce vò poco pe' ce fa cuntente

Tiene astritt' tutt' 'o bene ca ce sta

Mirades que desconeixes i que no saben

A qui més hauran de mirar

I és que els ulls se'ls aniran

El barri va olorant a roba estesa

La canalla ja és alerta

Recolliu-vos per sopar

Ja somiquen les criatures

Que van abraçant la lluna

I són felices per la festa

Que hi ha a la vida que els espera

Deixa que ara torni a aquell moment

En què voleiàvem sense treva

Quan érem tan fàcils de trobar

Fes-me recordar el que val la pena

Amb poca cosa la vida és serena

No deixis anar el més important

Lassame sentì ca 'o core canta

Quanne se move pe' chell' che conta e nunn se vò fermà