Flores de agua y plomo [Catalan translation]

No m'agrada la gent que no mira als ulls,

que s'amaguen a les xarxes per criticar.

No m'agrada la gent que es dona per vençuda

i es diu a ella mateixa "és tard per canviar".

No m'agrada el que mira per sobre de l'espatlla,

esperant en una cua es posa a esbufegar.

No m'agrada la gent que no estima la vida,

que escup en el carrer, que crida en el bar.

No m'agraden gens aquestes persones,

no obstant al llarg de la meva vida he estat totes,

menys mal que et vaig poder identificar

una mica abans de que em fotis.

Tinc una baralla interna des que ens coneixem

i li dono la culpa a allò de fora.

I avui m'he adonat que aquí l'únic culpable

és la part de mi que face que no vegi.

Que si miro cap a dins

segur trobaré alguna raó...

Un petit detall, un dany amagat

pel qual un dia vaig tancar el meu cor.

No m'agrada la gent que s'olvida del món,

em semblen cobards i egoístes sense fe.

No m'agraden els tipos aquests que van de durs

perquè senten que així és com la vida els veu.

No m'agraden gens aquestes persones,

no obstant al llarg de la meva vida he estat totes,

menys mal que et vaig poder identificar

una mica abans de que em fotis.

Tinc una baralla interna des que ens coneixem

i li dono la culpa a allò de fora.

I avui m'he adonat que aquí l'únic culpable

és la part de mi que face que no vegi.

Que si miro cap a dins

segur trobaré alguna raó...

Un petit detall, un dany amagat

pel qual un dia vaig tancar el meu cor.

Som el que critiquem, i al deixar de criticar,

surt el que som.

I és la sombra de l'enveja la que vesteix de quitrà,

flors d'aigua i plom.

Som simplement miralls caminant,

enlluernant-nos els uns als altres.

Amb el temps un entenen la seva funció

i altres acaben trencats.