Com una bala sortida d'una arma que fumeja,
tracten de dir-nos que no sóm pas part de la resta...
Avançant lentament dins la nit pregona
érem dues ombres enamorades, dos espectres.
Dos cors; som invencibles
Ensems som intocables
Turmentats per la noció d'allò que és vàlid i el que no ho és pas
Érem dues ombres enamorades, dos espectres.
Foc, com desig abrasador,
m'eleva encara més...
Caminant sobre la corda fluixa,
no ens calmarem mai,,,
És com si una llanterna lluís als nostres ulls
Tu calmes els gossos, jo els he hipnotitzat
No ens atrapeu mai, no podeu sorprendre'ns pas
Corrent més i més ràpid, a la velocitat de la llum...
Caient més i més baix, us tinc a la mira
i faig que els vostres ulls, que guaiten el cel...
Com dos animals que fugen,
no en tenim pas, de por de volar vers el sol.
Invisibles, no deixem cap rastre
Som dues ombres enamorades, dos espectres.
Foc, com desig abrasador,
m'eleva encara més...
Caminant sobre la corda fluixa,
no ens calmarem mai,,,
És com si una llanterna lluís als nostres ulls
Tu calmes els gossos, jo els he hipnotitzat
No ens atrapeu mai, no podeu sorprendre'ns pas
Corrent més i més ràpid, a la velocitat de la llum...
Caient més i més baix, us tinc a la mira
i faig que els vostres ulls, que guaiten el cel...