Amiga, quan la gent murmuri de tu
defensa el dret d'ésser feliç.
El temps se'n va i anem envellint!
I ningú podrà viure la vida per tu
i el camí és tan llarg i obscur,
que sempre esperem la més petita llum.
Fes-me creure que l'amor existeix!
Menteixe'm si convé
i omple de somnis cada nit;
avui, que el nostre viure
és com un estrany anhel...
Amiga, amb una inquietud sempre constant
és a nosaltres qui estem cercant
de per què som així; no t'ho sabria dir...
Com infants ens aboquem als braços d'algú
per evadir-nos de la solitud
i sentir l'escalfor al fons del nostre cor
Fes-me creure que l'amor existeix!
Menteixe'm si convé
i omple de somnis cada nit;
avui, que el nostre viure
és com un estrany anhel...