Obres la porta i te'n vas
ni t'acomiades de mi,
amor meu, no fugis ara,
s'acosta l'hora
de tornar al teu costat.
Deixes la clau a l'entrada,
dins un got amb flors per a tu,
en aquesta última jugada
veus que en sortir de casa
ja no tens com tornar a mi.
Sé, si la nit s'emporta el dia
no veuré mai més el sol,
sé que no tornaràs,
i jo, fet un covard
no puc tirar endavant,
espero per tu.
Deixes dolor a la meva veu,
es torna aspre de pena,
i tots el versos que parlen de nosaltres
són ara més que un poema
per llegir un dia
si som avis.
Dic fluixet a cau d'orella
de qui em vulgui escoltar,
el meu somni és quedar-me amb tu
i si jo una dia ho aconsegueixo,
juro que mai més
fugiràs de mi.
Sé, si la nit s'emporta el dia
no veuré mai més el sol,
sé que no tornaràs,
i jo, fet un covard
no puc tirar endavant,
espero per tu.