Quan dic que vaig deixar d'estimar-te,
és perquè t'estimo.
Quan dic que ja no t'estimo,
és perquè t'estimo..
Tinc por de donar-te el meu cor
i confessar que sóc al es teves mans,
però no puc imaginar-me
el que seria de mi
si et perdés un dia.
M'allunyo i em defenc de tu,
però després em lliuro.
Fingeixo, dic coses que no sóc,
però després ho nego.
Però la veritat
és que estic boig per tu
i em fa por pensar en perdre't.
He d'acceptar que no hi ha manera
de separar les nostres vides.
I en aquesta bogeria de dir que no t'estimo,
vaig negant les aparences
disfressant les evidències.
Però perquè viure fingint
si no puc enganyar el meu cor.
Sé que t'estimo,
prou de mentides,
de negar el meu desig.
T'estimo més que a res,
necessito els teu petons.
Et lliuro la meva vida
perquè facis el que vulguis de mi,
només vull sentir-te dir que sí.
Digues que és veritat, que em trobes a faltar,
que encara penses molt en mi.
Digues que és veritat, que em trobes a faltar,
que encara vols viure amb mi.