Jo era la rosa daurada del sol;
Pluja de vi, bombolla d'amor.
I el meu palau va ser la joventut:
Quan cantava jo, somniaves tu...
Vaig tenir la glòria! Vaig tenir la teva devoció!
I em vaig sentir estimada,
Acaronada per la vida;
Cega de delirant il·lusió.
Ària d'amor!
Mentre que aplaudeixen rere el teló
A l'ocàs mor el vell déu.
Ària d'amor!
Una quimera... Una cançó...
Que la victòria és gran
I Europa... Gran...
Ai!
Gran el destí és avui!
Enverinada...
Enverinada per l'amor...
Enverinada...
Enverinada per l'amor...
Jo era la diva d'aquella nació,
Grans teatres emplenava la meva veu:
El meu palau, tan hermós ahir,
De solitud i marbre fou després.
La decadència... La solució final...
Entre les mil banderes, creus i calaveres,
Símbols de quimeres...
Vaig perdre't.
Ària d'amor!
Mentre que aplaudeixen rere el teló,
A l'ocàs mors, vella Europa:
Sola!... Ai, boja i enfonsada!
Ah!
Però per què s'està tant fosc aquí?
Per què aquesta foscor?
Estic desesperada!
Estic sola... Estic sola a l'amor!
Escolto les bombes; àligues de terror...
I somnio a la brossa
Que envolta la teva figura
I em refugio a l'alcohol...
Ària d'amor!
Una quimera!
Ària d'amor!
Una quimera... Una cançó...
Que la derrota és gran
I Europa... Gran...
Ai!
Grans a la fi tu i jo!
Enverinada...
Enverinada per l'amor...
Enverinada...
Enverinada per l'amor...