Nugada a la sella la nit avança
i ens resseguix amb els seus mil ulls de plata.
Cavalquem amb tou llom l’egua malat,
la nit avaça peró l’alba está lluny.
Tristor al trot lo pesa i l’aixafa,
l’egua renilla i sembla defallir.
La lluna entre les corberes aguaita,
veu els genets que ens acurten les passes.
Negra crinera d’atzabeja
damut les pedres i la cinglera al front.
Amor tan ferm no vol recança,
ample horitzó per aliança.
Amor que crema no vool aigua
i s’apaivaga amb cástig o amb sang.
Corre egüeta, ja s’atansa
la llibertat del nostre anhel,
que de l’aire no vol fer gábia.
Ales al vent volen volar.
M’agafarás cintó i cintura
i entrarem junts, sense paüra
al Paradís que els amants convida
al seu jardí per fer de l’amor follia.
Amor eterns ença s’albiren
junts cavalquen sent eternitat.