A tu que més lluny de la mar i del cel,
a tu que en el fons de la terra i l'infern
has trobat el senyal d'una fe sense fi
i d'un Déu ple d'amor,
i d'un Déu que a la vida et senyala el camí.
Jo que tinc por de la vida i de la mort,
jo que no sé ni d'on vinc ni allà on vaig,
ara et vull demanar que no em tanquis els ulls
i que miris com sóc,
que com tu també vull d'il·lusió omplir-me el cor.
I tu que ja mai demanes el perquè,
i tu que ja mai sents angoixa per res,
no tens dret a ignorar la meva soledat,
pensa que jo com tu,
pensa que jo com tu, vull tenir eternitat.